Blog Detail

  • Home
  • La naturalesa dels pactes

La naturalesa dels pactes

Legítim ve de llei, no pas de representativitat. Tant l’una com l’altra, és perfectament democràtica. Ara bé, els interessos populars també ho són. La naturalesa dels pactes sempre es fan en favor de la població. En l’actualitat, el consistori té feina.

L’esquerra té una combinació còmoda per a governar. Sembla que l’alcaldessa no està per la labor. Ella vol governar amb vuit regidors de dreta amb sis, els sis que usufructua, teòricament d’esquerres. Ara bé, gairebé tots ells són independents. Vull dir que són gent que no sabem si mengen amb cullera o forquilla. Per segon cop consecutiu, la força més votada, pot passar un altre cop a l’oposició. Tot i així, si el guió és aquest, la conjuntura no és la mateixa. Poden haver tripartits i el que calgui, però, cal unanimitats. Joan Antoni Vázquez no les va aconseguir mai. Dubto que Lourdes Borrell i Rosa Martí siguin tan ingènues que posin ambicions personals, per damunt dels interessos del conjunt de la població. Tant l’una com l’altra, en sortiran profundament escaldades si assumeixen aquesta temptació. Sinó que li ho preguntin a Joan Antoni Vázquez, el qual  va perdre bous i esquelles, per no dir coses pitjors.

No cal dir que el gran guanyador de les eleccions és el PP. D’acord, CiU també guanya, i crec que aplega vots per tal que no manin amb sociates. Els convergents sempre podran dir que manen amb independents, cosa que és certa. Ara bé, l’estafa a l’esquerra, adquireix dimensions sorprenents. L’estabilitat govern entitats populars passa per alcaldia Jordi Sanjosé amb suport de CiU. Opció possibilista? No, senzillament permetria fer menys sectaris iniciativa i convergents. Vull dir que podrien tirar endavant projectes plegats amb les entitats del poble. Si no es fa això, les altres opcions viuran amb demagògies i nepotismes. La conjuntura és clara. Quan hi va haver el primer tripes, al 2.003, la canya s’aguantava amb ERC. Ara, la situació és diferent. La canya és un PP fort i puixant. Els populars, facin el que facin els altres, tenen cavall guanyador. Vull dir que ningú no oblidi que convers i PP són a tres d’una majoria de dretes en el futur. Aquesta tendència és imparable. Veurem fins on arriba el seny entre tothom.