Blog Detail

(Raspall i pinta/3)
Faig una relectura de la poesia de Joana Raspall amb l’ajut de Joan Suñé. Trobo higiènic i molt  recomanable fer-ho. La veu, quan esclata, convida altres angles, fins i tot mirades polièdriques. La lectura de versos, per parelles, estimula converses, no engreixa mai soledats. La feina dels versos és molt senzilla: sempre desinfecta prejudicis. Encara més, arracona la nostra suada i avorrida experiència. La poesia és un debat etern sobre com el llenguatge fabrica realitats. Encara més, com fabrica les nostres més profundes conviccions. Joan Suñé és un home versat en òpera i cinema. En l’actualitat, és un dels grans amics i animadors de la Biblioteca Montserrat Roig del nostre poble. La seva principal característica és la passió amb què acull tota obra humana susceptible de crear bellesa. Encara més, l’humor i la tendresa li atorguen una simpatia que fa estralls. A pesar de les xacres i l’edat, té encara una fonda i envejable inquietud. Aquesta capacitat de verbalitzar les queixes, la por i les  ganes de viure, a través de la literatura, el nodreixen d’una vitalitat gens comuna. És a dir, ni el destarota la modernitat, ni defuig mai la tradició. Encara més, les seves conviccions viuen més a la vora de l’observació, que no pas en els seus inevitables prejjudicis. Aquestes excepcionals condicions de la seva persona, fan que escoltar l’obra de poesia infantil de Joana raspall, en la seva veu, és tota una descoberta. El primer acte en honor de l’any raspall es fa a la Biblioteca roig. Desgraciadament, no tenim presència de manaies ni personalitats d’alcúrnia. Particularment, no m’agrada, ja explica com funcionen els julls de ruta de la cultura del poble. Entenc que la publicitat de l’Any Raspall no és una cosa exclusiva d’un establiment de caràcter cultural. Amb tot el públic d’aquest matí és  bàsicament gent gran, usuaris de la biblioteca,  i un càlid col·lectiu de disques. Sovint assolim un centenar de persones, gairebé sempre molt festives. En unes  altres paraules, el gran púlbic de la ciutat, ni pruna. Així, durant la primera quinzena de Gener, en un dimarts matinal comença la primera lectura en veu alta de l’any. Anabel López engresca els usuaris de l’establiment que escolleixin poemes  de la poetessa centenària. Ho hem de fer per parelles per tal que el poema no sigui un caprici personal.  És a dir, que els versos no dialoguin en silenci. L’un ha d’explicar els motius d’aquesta tria, l’altre, atrevir-se en la recitació. Nosaltres escollim El cargol i la tortuga. Precisament, l’hem escollit per l’humor i la tendresa. El poema és d’una simplicitat que esborrona. Les dues bestioles es troben en un hort, bo i repartint-se una fulla d’enciam. Les obvietat que diu recorden la ironia de Carner. Joana Raspall, a través de la  tertúlia Dot, mai no va cansar-se de recordar-nos la importància de Josep Carner en el món de les nostres lletres. La ironia sempre remarca les obvietats que el Príncep dels versos sempre va tolerar malament. En canvi, Joana Raspall afua encara més aquestes obvietats, fins que esclaten en un somriure d’absoluta placidesa. En unes altres paraules, el matís és la tendresa, meravellosament maternal de la poetessa. És a dir, la clau del poema és quan qualifica les dues bèsties de silencioses, li queda rodó. L’humor i la tendresa sempre lliguen quan fan joc. La prova és molt contundent. Sovint els infants  aprenen convivències amb els seus sentiments, a partir del joc. Per això, la poesia té un gran valor didàctic. La paraula sempre estimula la nostra més íntima emoció. En aquest sentit, totes les persones podem quedar trastornades quan la veu esdevé cant, joc o expressió dels límits d’un ssentiment. Per això, quan Joana Raspall tria un cargol i una tortuga, ja sap què vol fer esclatar entre tots nosaltres. Tant Suñé com jo, no vam evitar gens ni mica caure en una vigorosa riallada quan vam sentir l’últim vers d’aquest poema. Encara més, en l’acte del tret de sortida de l’any Raspall, la riallada del públic va ser d’absoluta comunió. Quan un sord cec com jo, sento aquests murmuris, de seguida, detecto la poesia popular de les altres.