Blog Detail

(Raspall i pinta/7)
Per al Comú, l’any Raspall comença el 15 de Febrer. Al meu entendre, el xiulet de sortida és equivocat. La Biblioteca Roig ja fa escaramusses, després de Reis. No entenc perquè el Departament de Cultura no s’ajusta mai a veritat. Però no Sorprèn gens ni mica l’escassa generositat del seu protagonisme. Amb tot l’Ateneu fa un recital Rasspall amb Dones amb veu. Un altre cop, el grup de Mercedes Losada s’hi atreveix de nou. Aquest cop els acompanya Ivan Molino als teclats. Una pianola minimalista d’una gran evocació assossegadora. Devoció i entusiasme no els en falta mai. La ingenuïtat i les ganes de fer-ho bé són el seu principal aval. Fins i tot són capaces de prendre mal amb els versos més costeruts. No és en va però s’hi queden a mig camí. Pel meu gust el rcital denota una lectura superficial del corpus de la poetessa. En unes altres paraules, és un error dividir la seva obra en infantil i adulta. Dones amb veu fan aquesta divisió bo i donant una visió parcial de les seves inquietuds poètiques. Certament, hi ha públics i audiències que no cal barrejar. Però, un recital sempre és una tria arriscada. Vull dir que jo m’hi exposo am la nostra Joana Raspall. Els poemes més decisius d’un poeta, no tenen per què ser els millors d’un recital. El públic sepre busca nous angles, noves perspectives en una obra literària. Certament, el grup va ferse seu poemes com Cant d’Amor amb monosíl·labs i en el meu nom, dues espases de la interpretació. Aquests poemes són molt difícils, però honora la valentia del grup. M’encantaria que el Departament contractés professionals de la interpretació. Així n’aprendríem tots. Entenc que el públic del poble mereix aquesta oportunitat. Fins i tot Joana Raspall mereix oir actualitats i plenitud de la nostra llengua. Definitivament, som mediocres i provincians perquè mai no ens movem més enllà de la pura i meravellosa afició. Encara pitjor, tenim atoritats culturals que es mouen entre  ignoràncies i cretinismes. Si el centenari d’un autor consagrat que gaudeix la ciutat, no mereix un recital de primera, llavors, quan?