Blog Detail

(Raspall i pinta/23)
Jo, també, vaig ser a la Tàpies. Un dijous a la tarda, temps variable amb emocions insurgents. Un nou de maig diferent i multitudinari. Un recital fresc i espontani. Totes sota la coordinació de Marta Font. Un total de setze poetesses. De totes les edats i tots els pelatges. Interessant fou poc. L’’assumpte ho organitza la UB, sota el mestratge de Dona i Literatura. Cadascuna feina un parell, a tot estirar, tres poemes. No sempre vaig sentir-les prou bé. Espavilades, Déunhhidó com van espavilar-me. Aquestes poetesses ja són reincidents a Taula. Per descomptat, dins el marc del festival de poesia. Enguany, sota el lema, “La Lluna com a estendard”. De seguida, recordem Maria Mercè Marçal. És a dir, la plenitud de la llibertat femenina. Quan els versos floreixen, alguna cosa germina. Hi ha vitalitat i discursos que fan camí. Per cert, qui el pren, sap que el perill sempre acompanya. Vet aquí, les meves antenes a tot drap. Des de la veterana Abelló fins l’empenta de la Zabala. L’’acte va organitzar-se entorn de tres seqüències. Les setze poetesses dividides en grups de cinc. El primer va còrrer a càrrec de Sònia Moya, Cèlia Sánchez-Mústic, Anna Vallbona, Maria Rosa Font i Júlia Zabala. El segon, a càrrec de Montserrat Abelló, Gemma Gorga, Àngels Gregori, Maria Josepa Escrivà i Anna Agullar-Amat. Finalment, va cloure l’’acte, Vinyet Paniella, Ester Sargay, Mireia Calafell, Susanna Rafar, Josepa Contijoch i Blanca Llum Vidal. María José Ania i jo discutim sobre la proposta. Particularment, ella defensa la naturalitat i l’’espontaneïtat de l’’autora. En canvi, jo em quedo a mig camí. La sordoceguesa imposa uns límits purament de comunicació. Ara bé, la lectura d’’un poema no és gens fàcil. Quan algú hi connecta amb el públic, la potència del qui recita, es multiplica. A mi, m’’agrada la interpretació. Entre altres coses, perquè obliga a la reflexió. Els poemes demanen que els pensem. Vet aquí, la finalitat del seu perill. Tant me fa si cantem com si destil·lem lírica. La meva acompanyant prefereix la frescor de l’’autor, el despullament dels seus versos. No li diré pas que no tingui raó. El que sí sé, és que va ser una penjada guapa. El centenari Raspall, crec que se’n mereix un de semblant. Vull que la poetessa sàpiga com batega la seva llengua. Al capdavall, tota la feina l’’ha feta des del fervor i el dubte.