Secció “Galetes Impreses“
Tota la vida hi van ser allà,
vull dir les estovalles de la taula.
El menjador, sense aquesta imatge,
no adquireix jerarquia de record.
L’últim moment, quan ja vetllàvem l’àvia,
Insistia el passat, d’improvís, guaito
l’infant que mira l’aranya d’espelmes,
molts anys enrera, quan agonitzava
samare, enmig d’ombres solitàries,
entre murmuris i grans corredisses.
Ara, fan flors dins les meves tristeses,
ja no hi és l’edifici on vam viure.
Amb prou feines hi vaig ser uns quants mesos,
després, adolescent,el millor hoste.
Amb tot hi queda l’ombra d’aquell hule,
un comiat que dura massa, massa.