Secció “Galetes Impreses“
Era un immoble quasi abandonat,
al pis d’abaix, hi vivien molt soles,
en refereixo a la iaia i la Úrsula.
Naturalment, les rajoles ballaven,
la comuna, quan hi éreu, us tombava,
gràcies a Isidre,un nebot
de la iaia,encara, l’hort somreia,
la Moreneta, al costat d’Alfons XIII
i al quarto blau, hi dormen óssets de drap,
encara hi guaito baranes de plata,
igual que sempre, com si t’esperéssim.
Per descomptat, hi ha roses i figues,
Si no li compren la tele, no en té,
molt divertida, sempre solitària,
el telèfon? Ja saps, coses d’Amèrica,
si els oncles no la posen, una cafre.
Però ningú no deixa d’estimar-la,
fins i tot quan només sou un record,
en el meu cas, com teixeixo tendresa.
