Secció “Galetes Impreses“
La iaia distingia les bondats
De les belleses, era molt frenètica.
El padrí era un guapo lleig, ja saps.
Tu, una guapa guapa, jo, un lleig
Guapo. Tranquils si el final sona bé,
Els seus recursos eren infinits
Quan la fal·lera l’arborava tant.
Cadascú jeia al seu llit quan parlàvem,
Només la corredera ens separava,
un xic oberta, amb cadena i candau.
ja saps, volia que dormís al quarto
rosa,païa malament les meves
matinades tan plenes d’escapades.
Llavors, Mixetes dormia al braser,
No era amic d’intrigues quan xerràvem.
Un gat molt llest en dilemes platònics.
En canvi, ella quan cloïa el tema,
Engegava la ràdio i sentia
Elena Franci, el millor somnífer.
