Secció “Galetes Impreses“
Ca la iaia va viure del Registre,
Vull dir hostes i gent passavolant,
quan jo hi venia, calaven records.
Per exemple, la seva gossa coixa,
quan l’ardorós carro del Margarit
la va ferir,ja no sortia mai.
Ja no lladrava, solament clapia,
sobretot quan la iaia era fora.
Impossible oblidar les sorolloses
rebudes al vell porxo, quan hi eres,
La iaia no va moler mai més gossos.
Quan va morir, mai no en van contar
Que era sota la nostra figuera.
Ho vaig saber de gran, gràcies a Úrsula.
Cap timbre,cap nostàlgia, evita
com el seu morro busca una carícia.
