El passat 13 d’abril vam celebrar un acte molt entranyable. Aquest senyor és un oncle de mamare. Fou repressaliat tot just els feixistes ocupen Sant Feliu. Un dels molts que van deixar la pell al Camp de la Bóta. ERC va fer un acte emotiu, familiar i molt digne. L’ajuntament va celebrar aquesta diada en dia anterior, al vespre. Un acte institucional, fins i tot amb la presència de CiU. Sempre d’amagatotis, sense la concòrdia de tots els perdedors, al·lucino croquetes d’elefants amb llagosta. Els vots fan per obligació, allò que hauria de ser de cor. Al poble, hi ha caiguts durant la Guerra Civil, en plaques de carrers que no eren feixistes. Pel que sigui, la memòria democràtica, no els ha bandejat. En aquest sentit, encertat. Ara bé, el mal dels franquistes, encara llaura sense oblit. Trobo que Esquerra va fer, insisteixo, un acte molt digne. Però, Jaume Farreras i Domingo és un patrimoni democràtic de tot el poble. Amb tot els partits de Sant Feliu viuen millor en el sectarisme. Els manaies del poble ho són des que Cesc Baltasar va preprendre aquesta tradició. Tan sectari trobo ERC com el govern municipal. Un repressaliat del franquisme , bé mereix un esforç, no trobeu? Durant la Guerra, l’esquerra va lluitar desunida. El descontrol dels anarquistes i la patètica divisió dels partits marxistes, són tot un testimoni. En l’actualitat, continuem perseverant en aquesta mediocritat. Per Sant Jordi, en vaig tenir unes quantes mostres. L’esquerra, quan toca poder, fa política sectària i clientelar. El PSC fent declaracions taxatives de no a la independència. Els companys ecos, amb la seva barraquera particularista cap al Parlament Europeu. Em fixo en aquest dos partits perquè són els majoritaris de la nostra ciutat. L’un en contra del dret a decidir, l’altre fent la viu viu, una llàstima. Indubtablement, la democràcia es fa amb partits polítics, només faltaria. Ara bé, que l’esquerra que s’ho faci mirar. Jaume Farreras Domingo era un veí del poble. Segurament, si la seva besnéta no milités a la JERC, dubto que el repressaliat hauria tingut un record tan merescut. El 14 d’abril, tothom vol oblidar memòries. Em refereixo als partits democràtics. En aquest sentit, només són conseqüents PP i Ciutadans. Ells ho enllesteixen amb una Espanya pre-democràtica. La resta, demostren una miopia sorprenent, per no dir deplorable. Sobretot quan toquen poder, gairebé quaranta anys després, encara és insòlit. Sociates, ecos, Esquerra i cup són els quatre partits de l’esquerra nacional. Només Esquerra i Cup són partidaris oberts de la República catalana. Quant als altres dos, prefereixen no tenir projecte per al país. Viuen millor en el cultiu de les sensibilitats. Els preocupa molt el capitalisme i la globalització. En canvi, el país no mereix un projecte propi, absolutament insòlit. Senzillament, cultiven el clientelisme. Ignorant la memòria i la tradició, el peix gros es menja el petit. En teoria, des del federalisme, haurien d’estar per la república catalana. Llavors, des de la igualtat, parlar-ne. Ells creuen que això no és important. Sembla que aquest tema cal deixar-lo en mans dels espanyols. Insisteixo, és insòlit. Si tots estiguéssim per la República Catalana, potser no caldrien els vots a l’ajuntament perquè un veí del poble, un repressaliat de la postguerra, sense judici, va desaparèixer. Repeteixo, fou un acte entranyable. Només que fou massa familiar i poc santfeliuenc. Si l’esquerra no lidera el país, CiU mai no ho farà en solitari. Per què costa tant entendre-ho? Hauríem de veure les coses dels dels projectes, no pas des dels vots que ens atorga el poble. Mentre duri aquesta dinàmica,en instal·lem en la mediocritat i la complicitat amb les corrupteles. La decadència dels partits democràtics comença quan gestionen. Prefereixen gestionar abans que fer política. Vet aquí, perquè l’electorat desconfia d’aquests comportaments. Enterrem els ideals de la igualtat, abans que exercir-los amb una mica de dignitat. La memòria de Jaume Farreras Domingo mereix alguna cosa més que aquest espectacle.