Secció “Galetes Impreses“
Quan venia a dormir a ca la iaia,
aquesta cambra era on m’adormíeu,
però, poques vegades hi vaig jaure.
Hi hagué un moment que els óssets ho impedien.
La iaia era feliç fent-ne molts.
Es va adonar que jo no en volia.
Llavors, vaig fer un llarg pelegrinatge
Per tots els quartos del vell casalot.
Al teu quarto hi feia massa fred
no m’agradava ser-hi sense tu.
Per descomptat, mai no li vaig dir res,
Tot i així, van començar els retrets.
A poc a poc, les tristors es bifurquen,
amb prou feines, sabem com endreçar-les.
Ara, els reprotxes són remordiments:
Millor així, mare, em tranquil·litzen.