Secció “Galetes Impreses“
Creu-me, mare, el temps ens embogeix,
Sinó creieu en res, prou que us devasta.
De cop, la iaia engruna uns quants reptes,
Canvia els mobles, de nou, pinta els quartos,
Puja a Castellbisbal a fer visites.
A la tardor , vol que argenti baranes,
li emprenyen les senyeres en llocs bruts.
Els diumenges escull les millors roses
Pels seus malalts, en tardes tan poc íntimes.
Al Papiol, remena la recepta
De la pomada contra la vellesa,
Ja saps, la dèria de les arrugues,
Allò de l’oli, clara d’ou i espígol.
A l’hospital totes les infermeres,
Es feien creus de l’edat que tenia,
Un rostre sense màcula ni plecs.
Ningú no sap com ha perseverat
En la devoció del teu record.