Graó amunt! Ep, que no sóc de la Pobla de Claramunt. Un graó ben alt. Ei, que no vinc de Sant Vicent de Montalt! Un altre graó amunt. A sobre de valencià, ve de Sagunt. Uf, quanta fressa fan les fulles! Una tardor rara fa aquestes despulles. Recorda que som sota una fageda. Però, amb mi, no s’hi queda. Paciència, aviat esmorzem. Quan tenen gana aquests guies? NO fotem. Aixeca el peu. Aquí Tothom sembla de Cardedeu! Ara toca el tros més dur. Entre defalliments mai no sóc prou madur. Què et mareges, Tinota? Em roda el cap com una sopa. Reposa, beu taronjada i menja anacards. Això em passa per estar entre núvols i bards. Espavila llargarut. Entesos, ullerut. Compte, el sauló rellisca, fes goma. Punt i coma, ni un tros de poma! Vigila que hi ha moltes arrels. Un altre de Castelldefels. Un altre graó! Hòstia puta, com xiula el paó. Un graó amunt! Quan me’l trauré del damunt? Apa, un altre. Només els rucs surten del catre. Un graó amunt! Déu meu, com insisteix el difunt. Company, un altre. Coi, quin sapastre! Ara, compte, un graó avall! No hi ha festa sense ball. Aixeca el peu molt alt. Puja a Santa Coloma de Queralt. Au, aquí podreu treure el termo del cafetó. Ja era hora, reietó! Voldràs un croissant de xocolata? Com és que dónes tant la lata? La Ioli convida, és el seu aniversari. Quants en fa, aquest perfum universitari? Tots els naturistes sou un set-ciències. Ah, sí, doncs, tots els guies sou uns vuit-ciències. Torna el sauló, fes goma. Com de costum, mai no falta la puta poma.
Dins la fullaraca, el bastó per davant. Si rellisquem, almenys endavant! Ara cap a Coll Pregon! Aquí no es respira ni un segon. Ara el pendent és més suau. Només els babaus veuen el cel blau. Aquí hi ha fabulosos roures i castanys. Variació obliga, no hi ha ni coures ni afanys. Aquí, en dies clars, també es veu Mallorca. Hòstia, i jo Menorca. Oi que notes la pau? Sí, sobretot quan somio un clau. Au, ja som al Coll. Per sort, calla l’ull de poll. Vols una mica de taronjada? D’acord, prou bufó aquest prat de fada. Ara ja som a l’aresta del matagalls. Ànims, ja veig la Creu! Només faltaria, quina creu. Una passa llarga fins on poso el bastó. Company hàbil, prou crostó. Un peu amunt. Visca el torró d’Agramunt! Una altra passa llarga, fem un rierol. A sobre canta com un rossinyol. Vinga, un peu amunt. Un veritable prior de Bellmunt. El vent xiula sense pietat. Ja se sap, aquí dalt, poca caritat. Au, ja hem arribat! On puc fer un riu, llepat?Davant la Creu, no és gaire convenient. Set-ciències, el fred és l’únic inconvenient. Així, doncs, et llegeixo la pedra?Escolto des de la tenebra. El monument canonitza el Pare Claret. Fins aquí arriba aquest llacet? Diuen que fou el confessor de la reina. Més aviat fou devota de l’eina. Veig que no t’agraden els frares. Quan pugen tan alt, ni amb disques ni amb tares. Som-hi, doncs, cap a la Font de la Rosa. Déu-n’hi-dó, si en fas de nosa. Si no fas gona, camina de costat. D’acord, benvolgut prelat. Quan et prenc en sèrio, company? Amb una copa de xampany. Cesc Vila està patint. No m’estranya amb aquests camins. El pobre cantoneja amb el cor partit. Si fa no fa s’esfilagarsa com el tripartit. Baixem més a poc a poc. Lentament entre soques, em moc. Per sort, el vent ja no bufa. Ja veurem si no la llufa. Espera amb Teresa, que volen pixar. Colló, mira quin taujà. Per dinar, on vols seure la pana? Vora la freqüència modulada Rosa Plana.
Aleix Ferraté treu un bocata de caldo. Quan festeja és un poeta prou saldo. Com de costum, el teu refotut entrepà de soja? Millor això que no pas la gana coixa. Avellanes, panses, nous? Ja torna la llauna de nou. El reietó enllesteix i es posa els guantets. Com que fas esgrima tothora , fas el gallet. Marxem d’ací cinc minuts, eh? Amb aquesta gent mai no hi ha un programa de ràdio sencer. Au, aixeca el peu. Un altre cop el galifardeu! Ara tenim un bon tros de ventada. Entre guants i barret, hi ha una bona tallada. Un graó amunt. Entesos, ja sóc a punt. Cap a les vuit, el Pedraforca, cap a les onze, el Puigmal. Geògraf, ara no toca el rellotge, aquí el vent bufa com cal. Doncs, fins Sant Andreu de les Castanyes! Ara, vaques i mussols, n’estic fins les pestanyes. Baixem entre ginesteres seques i ginebrons. Estic rebentat fins els collons. Ara no fallis, encara tens benzina. Però la carrosseria vol sofà i petxines. Doncs, no estàs gaire cansat, eh, bufanúvols? Per favor, no facis catalanúfuls. Perdona, faltat, ets un perdulari. I tu, el millor dromedari. Mira, ja guaito el pàrquing de Coll Fornit. Vés a saber, que coi veu aquest podrit. Au, baixa un graonet. Déu, un altre xiste del jaumet. Un altre graonet. Ja piulo poquet. Un altre graonet. Ja només sóc un pollet. Un altre graonet. Callo, no cal cap rondineig. Un altre graonet. No té aturador aquest sobradet? Un altre graonet. Colló, com xuta el rodet. Un altre graonet. Mira que és desgraciadet. Som-hi, un altre graonet. El puc enredar amb un suquet? L’últim.
(22 de novembre, Sant Filemó i Santa Àpia, esposos i deixebles de Sant Pau, homenatge a dues veus a excursionistes invidents i guies de muntanya, en especial, el guia Robert Vallribera)