Secció “Pinassa d’estrelles, unes quantes sextines“
Pedrera endins, entre camins sense ombra,
una roureda atresora un vell pou,
On antics caminants vetllen amors,
busquen set que crepita fullaraques,
catifes de records, rams de vidalbes,
rescaten bonhomies i rialles.
Fan safareigs de codonys amb rialles,
llescant converses de parents a l’ombra,
mentrestant, un vailet guaita vidalbes,
surten dels seus ulls com aigua de pou,
no vol que els somnis petin fullaraques
al contrari, desitja aplecs d’amors.
A l’estiu, cartes i cançons d’amors,
xiulen romanços i esclats de rialles,
colgats en màrfegues de fullaraques,
creix el desig endormiscant-se a l’ombra,
ple d’ocells que sospiren vora el pou,
excursions de prunes i vidalbes.
Vull fer una corona de vidalbes,
quan algú em sàpiga florir d’amors,
mentrestant, el vailet espera al pou,
guardant paraules, pessics de rialles,
felicitats que creixen vora l’ombra
d’unes vides que cremen fullaraques.
La bondat, sense foc ni fullaraques,
Ni canta cendres, ni frisa vidalbes.
Llunyana Torre Badal, ara a l’ombra,
només recorda un garrofer d’amors,
verdor de somnis i un cel de rialles
que vusquen l’aigua clara d’un vell pou.
Graó avall, prenc el porró al pou,
tots el demanen sense fullaraques.
No vull trencar ni vidres ni rialles,
ara faig arracades de vidalbes.
Bo i pregant bromes, moixaines i amors,
així visito tristeses a l’ombra.
Els anys basteixen un pou de vidalbes,
on cap ombra pertorba uns vells amors,
coixí de fullaraques i rialles.