Blog Detail

  • Home
  • Riera de la Font

Riera de la Font

Riera de la Font

La Riera de la Font és un altre dels carrers decisius de la ciutat. Si tinc un paisatge sentimental, aquest és íntim i potent. El seu nom oficiós és gràcies a la font de la plaça del mercat. Així l’hem conegut els veïns del rodal. La seva remodelació era imprescindible. Oficialment, és Ramon y Cajal. Aquesta arteria del barri Falguera acull diversos equipaments. Vet aquí, perquè és una via animada i concorreguda. Naturalment, per a les persones amb dificultats visuals també. Sobretot si volen ser autònoms en mobilitats accessibles. Particularment, sóc usuari de l’ambulatori del pla. Acostumo anar-hi per la vorera de Sant Joan. Perquè ens entenguem, la vorera de Molins és la del Parc Falguera. Naturalment, els cegos necessitem parets per a fer camins segur si propers. Així, doncs, les obres de l’estiu passat vaig assumir-les com una esperança. El progrés, quan és per a tothom, és un motiu d’optimisme. Però, un cop arranjat, el fiasco és considerable. La millora del carrer és ostensible. Sobretot per a ferraris, per cert, és el nom amb què anomeno les persones am cadires de rodes,   i la  gent gran. Naturalment, guanyem en seguretat i comoditat. Però, de moment, no és per a tothom. Les voreres són més amples, els passos de vianant magnífics. Ara bé, gens accessibles per a nosaltres. Ho trobo incomprensible. Vull dir que els encaminaments no els podem detectar. Quan hhi ha una plataforma única, és a dir, anivellament entre vorera i calçada,les dificultats per als qui van amb bastó o gos pigall, augmenten. Sovint no ens adonem que fem cruïlles i passos similars. Calen encaminaments i botoneres per a saber on som. És terrible com els manaies segueixen persistint en els mateixos errors. Disculpes, canvio manaies per responsables polítics. Per això, dic que no és una ciutat per a tothom. Sap greu perquè la Riera de la Font  en dues o tres dècades no crec que reparin aquest descuit. Se suposa que hi ha responsabilitats, naturalment, cap mala voluntat. Però, cal demanar-les. La resposta, ja la conec. La reclamació, un cop més, és inoportuna.