M’agraden les escales amb graons
que facin gotes de dolça promesa,
així busquem amunt, vora la pedra,
les suaus carícies de les branquetes.
Pel pas dels vells francesos, fem claror
de belles vistes que enamoren flors.
A les baranes dels pobres, les flors
fan corda als nostres peus trescant graons.
Quan guaiteu horitzons, llueix claror
que encén el vostre ciri fet promesa.
Sovint m’arrambo a les seques branquetes,
davant tants pelegrins d’encesa pedra.
Quan som al pla dels ocells, pols de pedra
rep els nostres somriures plens de flors,
enmig d’una catifa de branquetes,
després d’una muntanya de graons.
Som un matí que busca una promesa,
oli en un llum, guspires de claror!
Al mirador, de sobte, la claror
calma mirades de la nostra pedra.
Així bastim la petita promesa
que neix en un desig curull de flors.
A les paparres, no tenim graons,
Ben aviat, tampoc tastem branquetes.
Fins Sant Joan, falta oreig de branquetes,
tot just dinem l’estómac rep claror.
Al capdavall, la gana fa graons
de plenitud, som ànimes de pedra:
el meu camí són ofrenes de flors,
una garlanda al vent feta promesa.
Tips de postres, cultivo una promesa
plena de pa de pessic amb branquetes.
Tampoc la Moreneta evita flors,
quan bombons i rosquilles fan claror,
enmig d’escuracassoles de pedra,
La gent ja no recorda els seus graons.
A Sant Jeroni, una claror de pedra
il·lumina branquetes de promesa,
pugem graons de flors a Montserrat!
(Sextina dedicada a totes les persones excursionistes ONCE, tant guies com persones amb discapacitat sensorial i visual que pugen Sant Jeroni, el 22 d’Octubre de 2017. En especial, els qui fan postres per als companys en acabar la manduca de l’excursió, senzillament, són impagables. També és un homenatge a tota la gent que viu amb preocupació la gesta del poble català de l’1 d’Octubre. Al capdavall, un referèndum és un exercici de drets i obligacions. En canvi, una llei és una drecera on els més poderosos, segueixen manant. Dit i fet, si la convivència s’ordena entorn d’injustícies, la llei cal desobeir-la sense embuts.
Sobretot pels qui creuen en la dignitat i el respecte per la democràcia, abans que banderes. En particular, dedico els millors propòsits d’aquests versos, a Teresa Coll, Carme Gómez i Salvador Bardagí pel seu guiatge durant tota la jornada.)