I enmig d’orats i savis, raonar.(J, V Foix)
Cuinem derrotes, però resistim,
passa el temps, també segles, però hi som.
No falla mai, topem al mateix tomb,
potser cal altres rutes, filem prim
quan ens tractem. Total, no ens avenim
malgrat la gent omplint de gom a gom,
places i afanys. De sobte, sóc colom
que bat ales d’exili vora un crim.
Com fem raons amb gent a la presó?
Les mans esteses busquen la paraula
On tothom sàpiga la qüestió.
La llengua no pot ser una barjaula,
tampoc les urnes cap discussió.
Potser, així, el poble seu a taula.
