Que tinguem tanta por de ser qui som és ben bé la marca de l’esclau. (jem Cabanes)
El coratge es carrega de raons
davant les flors caigudes de l’hivern.
Ara bé, la butxaca de l’infern
guarda injustícies, cops i grillons.
Això que som no fa plegats maons.
De sobte, així funciona el govern,
d’improvís, mediocre i subaltern:
ple de finestres que guipen presons.
Un món petit no ens fa gens espontanis.
Ja n’hi ha prou que ens prenguin les sabates
cada cop que les veus busquen les manis.
Ara ens prenen agulla i alicates:
si us plau, amic, si pots no ens entabanis
amb sal al sucre i nusos de corbates.
Agustí VILAR
En homenatge als qi van creure amb l’1 d’Octubre del 2017
