Per Sant Antoni dels ases, hi pujo. No falla, hi ha l’esquirol dins la gàbia. Tot just al costat de la terrassa de la taverna. A pesar que és dissabte, no hi ha gaire gent. Fins i tot la cimentera no fa gens de fum. Però, ens toca la loteria. En una taula, arraconats, hi ha el poeta de Vallvidrera amb un amic. Ras i curt, es rumoreja que l’home va curt de salut. Llavors, li explico al meu acompanyant, la gesta de Joana Raspall. Vinyoli presenta el seu primer llibre l’any 37, en plena guerra. Llavors, la nostra poetessa, a causa dels bombardejos aeris dels feixistes, hi va caminant des de ca seva fins l’Escola de Bibliotecàries. No vol perdre’s la presentació de Carles Riba. Aquell llibre és Primer desenllaç, pura dinamita. En canvi, jo tinc l’últim del poeta, el seu meravellós Passeig d’Aniversari. Curiosament el porto dins la bandolera. Naturalment, tinc una idea lluminosa, ara o mai. Plegats, m’hi enfilo a la parra. Li dic que vaig ser al Paranimf de la Universitat, dimecres passat en l’homenatge que li tributen. Vinyoli sembla cansat, però, somriu davant la meva ingenuïtat. Convida que hi seiem. Mentrestant, busca un poema del meu exemplar per a llegir-lo en veu alta. Per sort, Santa Creu d’Olorda ens acull en un somni. Tant se val com venim des de la Torre del Bisbe. Per això, tant el meu company i jo encara som a l’expectativa.
