Blog Detail

El poder canvia la nostra mirada. Els qui fan obres, passen dels projectes.  Fa temps, el consistori canvia mobles. Hauria preferit invertir-los en un projecte estil Jaume Plemsa. Per exemple, Un acueducte de vidre amb plaques fotovoltaiques.  Senzillament, municipalisme que faci ciutat. Hi ha massa establiments sense cap utilitat pública. La llista és interminable. Ras i curt, el Comú el repartiria per tot el poble. Si no conectem les barriades, el desarrelament és servit. Per exemple, la memòria perfecciona els nostres defectes. Per tant, la plaça de la vila no pot ser durant anys un corraló de tanques. Per sistema, som un poble de places tancades, d’infraestructures  que viuen d’esquena a la població. Ja s’ha acabat un poble amb barris que ostentaven cadascú una botiga de llums. M’encanten que facin plataformes úniques. Però, l’ambient és de foravila. Quan alcem un casal, fem un altre gueto. Un poble que farda de festes pròpies,envileix la seva gent gran.  En l’actualitat, tenim és capelles que caixers automàtics. Gràcies als nostres pacífics xinorris, les seves terrasses dissimulen pobrissalles. En efecte, la plaça de la vila la llesquen la catedral i el Comú. La carretera transita sense somriures. De moment, el soterrament fa migranya.  En canvi, els comerços amaguen protagonismes. Fins que tothom fa un medi ambient amb calvícies inesperades.