La finca de Cal Mommany encara el guarda. Tot just passeu pel carrer de la Presó el guaiteu. Al fons del seu jardí, s’hi dreça discretament. En efecte, és un castanyer d’índies, un exemplar d’upa. NO us perdeu la floració abril endins. De fet, sempre que puc, hi papallonejo amb Llorenç Saladrigas. Gràcies a la nostra alçada, salvem la paret mitgera. Així m’explica feina de jardiner. Per sort,, gràcies a Déu, va al gra. Aquí, el capaltard us abraça com una vànova. Fins que Josep Pla s’hi posa pel mig. Al tercer soldat, en Faci li desgrana la contalla al meu vell. Des de Can Sellarès, el taxista més popular del poble, un cafetó amb gasosa el distingia. Un matí, poc abans de la revetlla de Sant Joan, van acompanyar-lo des de Cal Falguera. Curiosament, el jardí dels marquesos no va impressionar-lo gaire. Per descomptat, això no ho escriu a la seva obra completa. En arbres, l’empordanès estima la botànica urbana de París. Sobretot els marroniers dels seus bulevards. En saber que n’hi ha un al poble, volia ensumar-lo. Exactament, des de la mateixa vorera on som nosaltres. Quan esquitxa Garsoca dins la seva feina, definitivament escriu rucades. En canvi, sembla que el marronier va entotsolar-lo com un badoc. Més que una boina, semblava una cafetera bullent, insisteix el taxista. Ja ho veieu, quan no era normatiu, l’escriptor de Palafrugell, encara enlluerna.
El marronier de Josep Pla
- març 25, 2022
- Agustí Vilar