De tant en tant, n’hi ha que les fan malament. Vull dir, no ens equivoquem, obres balderes. Pitjor encara, fan malbé les que funcionaven. Em refereixo al semàfor del carrer dels Arbres, entre la porta de l’hotel i el Va-i-vé. L’anterior, era un pas de vianants més arrecerat. Exactament, vora el garatge de l’hotel. Ara és exactament paral·lel a la carretera. Naturalment, vaig estrenar-la com fa tothom. Tot just engego el comanament d’avís acústic, els semàfors són muts. Per raons de seguretat, com a sordcec, la línia recta sempre la faig acústicament quan els carrers es confonen. Si me’n desvio simplement mig metre, perdo el pas de vianants. L’avís acústic, en aquests casos, ajuda moltíssim. Oi més quan el trànsit és pertinaç. Al cap d’uns dies , aviso autoritats. Com que conec el meu poble, l’optimisme és bastant precari. Ja se sap, les obres del consistori acostumen a ser les plagues d’Egipte. Mentrestant, per a la meva seguretat, creuo el carrer, uns trenta passos més endins, com antany. De fet, la línia recta o torta, sempre m’assegura vorera de l’altra banda. Tècnicament, s’anomena mobilitat sense permís. Com veieu, les obres del soterrament, bunyols apart, fins i tot trastornen semàfors que funcionen.
