Entre carrer dels Pins i el Camí Vell del cementiri, hi ha General Prim. Antigament, era el millor aparador dels llostres del poble. Us ho prometo, una cosa única. Us imagineu una posta de sol perfilada pels pins del carrer més romàntic del poble? D’ordinari, durava ben bé, uns vint minuts. Els qui gaudien de vista de falcó, fins i tot ullaven Montserrat. Naturalment, quan van fer pisos a la banda dreta de la Riera de la Salut, tot se’n va anar en orris. Ara, General Prim, és un carreró discret, amb xemeneies més amagades que displicents. En l’actualitat, té una bastida impossible en la banda de la carretera. Quan hi topo amb el bastó, hi renuncio a passar-hi. Dubto molt que sigui reglamentària. Per descomptat, tot s’arregla amb legalitats que no toquen. Si fa no fa com el país tan ridícul que aguantem. Quan vinc del carrer dels Pins, hi ha plataforma única. Llavors ,quan detecto el pendent, torno a topar amb vehicles. Així, m’asseguro la vorera de la banda del tren que em porta cap a casa. En l’actualitat, la bastida s’ha corregut fins el carrer dels Pins. Malgrat tot, ara haig de passar per la mateixa calçada. Insòlit, però, funcionem així. En tot cas, m’haig d’espavilar sense cap urbanitat.
