Faig turisme per la Pobla de Lillet. Els jardins Artigas i la fàbrica de porland, coses de Gaudí. Naturalment, de sobte desperten el patrimoni. És inevitable, fa que recordi les atzagaiades que fan per aquí. Quan les guies parlen, de seguida, m’esquitxen. Als Pirineus, ens expliquen que som. Si fa no fa memòria popular. Exactament el valor afegit d’una cultura. Gràcies a les fotos, tornen a recuperar els jardins de Ca l’Artigas. Entorn del porland, en cap moment obliden el tema de la centralitat barcelonina. Si la gent de la Pobla no s’espavilen, el seu passat ja no el compartim. Durant els setanta, la fàbrica se l’emporten a Montcada. Curiosament, les màquines d’aquesta tecno van trigar trenta dies des d’Amèrica. En canvi, de Barna fins els Pirineus, van trigar ben bé, un any. Amb tot durant set dècades, aquí dalt les infraestructures, ni les oloren. Ara que fan el soterrament per aquí, és hora de pensar-hi. Ho admeto, demano massa. Per exemple, penjar-hi quadros i poemes per les andanes en vitrines és tan romàntic com ingenu. Com que no volen museus, potser per aquí hi entrem. Comptat i debatut, sense cultura, ho perdem tot. De moment, pel consistori, fan cinema mut. En canvi, les entitats són papissotes, una llàstima. Somiatruites? Per sort, els artistes mai no desarrelen.
