Blog Detail

L’altre dia vaig somiar-lo. De sobte, veig el camió groc del senyor Vera al carreró de les Bruixes. Exactament davant de cal Pitu Grau. Llavors, allà el vehicle es carregava da’igua per al rec enmig d’una intensa pinassa estival. El camió estil benzinaire, aparatós i ventrut, duia un logo que va fer forrolla. En lletres negres, hi posava Servici de Neteja Pública. Entre entesos de llengua, servici no era gens conegut. Però, a la biblioteca de la Caixa de Pensions, l’Alcover va aclarir dubtes. Naturalment, era valencià, però, absolutament correcte. Enmig de tants franquistes, la ignorància encara es planxava. Per sort, les mòmies de l’ajuntament, començaven a ser més discretes. Oi més quan la ranera de Franco creixia en volum. En tot cas, el camió del rec feia un tomb considerable. No fallava, pels volts de quarts de set del vespre, baixava ortogràficament per la Font del Comte. Així, doncs,les dones ho aprofitaven per a passar-hi l’escombra pel seu tros de vorera. Els carrers eren tots de terra. Però, les voreres ja eren de rajola i llamborda. Al nostre passeig, hi havia bancs, naturalment, les mares ens prevenien amb somriures de llorer. Però, tots volíem ser esquitxats. Si mireu la foto del meu bloc, el camió és del 81. Llavors, les inclemències ortogràfiques són més acusades. Ja se sap, la minorització de la llengua que no perdi ufanor. En l’actualitat, CNL i vas que xutes, oi? A l’estiu, prou que l’esperàvem amb els seus esbufecs de garsa rondinaire. Naturalment, amb una xicra de xocolata de Can Fargas i quatre maries.