Les paraules, aquí, costen deu anys de presó,en canvi, allà, munten la murga. Sento amb horror com els mals averanys us fan feliços fent la nostra purga.
Dues colomes en una senyera
- gener 7, 2020
- Agustí Vilar
Les paraules, aquí, costen deu anys de presó,en canvi, allà, munten la murga. Sento amb horror com els mals averanys us fan feliços fent la nostra purga.
Un helicòpter vola per l’estadi. De seguida, detecta la pancarta amb què la gent reclama bbastant farta les flors robades, si va al camp no badi.
Vull torró i flautes on uns bons somriures guardin tristors i facin borrallons d’estrelles. Cal desfer a tomballons les presons plenes de persones lliures.
No vuela quién tiene alas, sinó quién tiene un cielo. (Elvira Sastre) Les dones no amaguen mai les espines, sento les ones com xisclen rompudes. Els homes no entenen reixes amb sines, Carme i Dolors, tan soles i perdudes.