Pesco un cel d’ametllers en flors, pujant A Santa Magdalena enmig del gebre, després, pels penya-segats de Vallcebre, voltats de neu, contents anem baixant.
Sant Corneli, a Montserrat Ferrer i Francesc Vila
- febrer 20, 2019
- Excursions i versos
Pesco un cel d’ametllers en flors, pujant A Santa Magdalena enmig del gebre, després, pels penya-segats de Vallcebre, voltats de neu, contents anem baixant.
Ahir vaig fer una expo seva al MACBA. Tinc sort, vaig amb María José Ania. A pesar dels seus infortunis, desciu com ningú. De seguida, és lapidària. Però, quan convé, pren els meus dits. Plemsa és exigent. Però,...
De primer, tastem sopa de carbassa, de segon, ben torrats, uns canelons. Abans, però, Ahmed prepara gambes, hi ha unes quantes torradetes d’humus, bon embotit i truita de patates, finalment, préssec o pinya en almívar.
Fem bicicletes de núvols al cel, mentre desfem camins cap a l’ermita per celebrar festes vora la Font. De sobte, s’esvaloten crits i veus, tastem torrons i neules al pedrís: d’improvís, som rialles buscant roses.