(Acte de presentació del llibre “La fam de Terra”, de Mari Luz Retuerta,
Al Saló dels Àustries, Palau Falguera)
Gràcies a una monja esgarriada, vaig veure per primer cop aquest casalot, estimada Mari Luz. Vull dir que tothom coneix el col·legi de les franceses, més que no pas el seu nom públic. En canvi, pocs reconeixen l’indret com Ca l’Erasme. Entre Ca l’Erasme i Palau Falguera, no hi ha color. Prou que el Baró de Maldà va envejar-lo. Imagineu-vos que el casalot fóra de titularitat pública. Segurament seria l’àrea de Serveis a les entitats esportives femenines i castelleres de l’ajuntament. Per descomptat, l’especulació és purament humorística. Tampoc no cal que us amoïneu, de fet és una bagatel·la. Vull dir que els Frares de la Verga del mamut, gairebé ningú no els coneix com Asil Duran. L’imaginari d’un rodal aguanta perquè hi ha raons que ens enfronta a una tradició que no s’ha perdut. Siguin vestigis o siguin memòries que la gent encara hissa. El teu llibre recorda que les receptes clàssiques del capitalisme fan llufa. És a dir, que qualsevol concentració de patrimoni, mai no indica millores populars. Una atenta audició de la vostra conferència no explica vulgars assumptes de calés. Vull dir que la història, sense economia política, és una faula de catecisme que ningú no s’empassa amb facilitat. Certament, les dades poden ser científiques, realitats que tothom accepta. Ara bé, l’economia política, fa opinable qualsevol interpretació històrica. Per això, Erasme de Gònima i Passarell,(1746-1821), és un personatge fascinant i decisiu en la construcció de la Catalunya del set-cents. L’ascens social d’aquest fabricant de Moià, és un perfecte paradigma d’elits triomfadores o sense escrúpols.
Cadascú que s’ho miri des del punt de vista que li convingui. D’acord, fill d’un teixidor, a 30 anys ja té fàbrica pròpia. A 34, ja treballen 1500 persones amb les seves inquietuds fabrils. Amb 45, es gasta 50 mil rals per comprar-se un títol de baró. Amb 56, Carles IV i família visiten la seva fàbrica del Raval. Tot just passen dos anys d’aquesta visita, el Rei prohibeix la nostra llengua al teatre. En fa 62 quan esclata la guerra del Francès. Ja ha enterrat la primera experiència de fàbrica tèxtil. De fet, pionera al Principat tot just comencen les hostilitats militars. Durant l’ocupació napoleònica d’Augerau, adopta posicions ambigües, estil inefable Juan Antonio Samaranch. Quan Ferran VII aconsegueix la batuta de la Corona, el fabricant torna a festejar els Borbons. A 75 anys, mor feinejant vora una caldera de vapor. Tot just els liberals imposen regles constitucionals a la monarquia. Per descomptat, s’acosta a l’aristocràcia per a exercir de burgès i propietari rural. Un segle després de la seva mort, un general andalús s’entesta en l’ús de la força perquè l’ordre continuï fora de lloc. Aquest episodi tan lamentable va quedar en un aperitiu, quan un altre general, aquest cop gallec, va imitar-lo d’una manera més sinistra.
En l’actualitat, els seus hereus ja no amaguen que l’enyoren. Ca l’Erasme com el Canal de la Infanta, pel marge esquerra del Llobregat, testimonien l’acceleració d’una agricultura de caire més industrial. La concentració de la propietat permet un replantejament seriós d’una agricultura de subsistències. Fabricant i propietari no deixa d’invertir-hi municipi endins.
Mari Luz Retuerta segueix amb atenció aquesta primitiva acumulació de capital. Sobretot busca combatre anècdotes i perfilar tendències, dades irrefutables per a explicar períodes relativament llargs de la història del país. És a dir, sense aquesta conxorxa de fabricant i propietari, el pas al tèxtil hauria tingut més dificultats. Tot i així, el país prospera a pesar de violències,entrebancs i ocupacions que tothom coneix i sobretot calla. Ah, que no se m’oblidi, estimada amiga, l’alcaldessa va cloure el teu acte com un lloro ben ensinistrat. Disculpes, no sabia que tinguessis tants privilegis institucionals. Diuen que prepara una temporada de primavera, absolutament deliciosa.