La història local no es fa per la xarxa, sinó amb fets.
Tercera legislatura sense acord d’esquerres locals. No n’hi ha prou claror amb tradicionals sectarismes. Malauradament, carisma i personalitat de Baltasar encara impregnen discursos discordants.
Vejam, sectarisme és una barreja estèril de fidelitats i ignoràncies, pernicioses per als afers públics. Afegiu-li dues llargues dècades de Cesc manaia i estireu el fil. Inclús, amb majories absolutes, va imposar abjectes personalismes. Sóc testimoni d’habilitats i amenaces quan algú va incomodar-lo. Encara pitjor, no va deixar créixer ningú, fins i tot dins el seu partit. En argot esquerrà, un stalinista molt llest. En argot democràtic, un il·lustrat de disseny dubtós. Tot i així, el seu còctel fou línia aperitiu Campari. És a dir, vermut quotidià, amarg i mediocre. Curiosament, el seu millor deixeble, Joan Antoni Vázquez, l’únic dirigent sociata d’una certa talla. No estranya gens a pesar de no ser d’un mateix partit. Al capdavall, plegats van manar molts anys, barallant-se en una exquisida cordialitat. Agradi o no, plegats i separats, no han aturat l’empobriment de la ciutat. No en va, els tripes locals demostren el llegat Cesc. Vázquez és un liberal d’infres i il·luminacions. Tant l’un com l’altre, no vam ser capaços de fer projectes comuns. Primer, ambicions, després, no sempre santfeliuencs. Les conclusions són depriments. Com a personatges ambiciosos, el poble no es vertebra. Com a santfeliuencs, ni sortim al mapa de la comarca. Tracto de fer una radiografia modesta. Només m’avalen 2 anys a JCC, 5 anys a OEC i 7 anys a ERC.
Sé que la crítica no és el més fort de tots plegats, quan es tracta de construir. Quan a autocrítiques i responsabilitats, tenim encara l’esquena molt ample. En unes altres paraules, els partits fets caldo. És a dir, la plèiade de dirigents brilla per la seva absència. Les entitats, aparcades i emprenyades. La gestió del Comú, un desori. Els projectes escassos, el deute, una bulímia exuberant. El pervindre, incert, el full de ruta demana imprescindibles diàlegs que apleguin.
Per cert, quant a catalanismes, el retrocés, majúscul. Jordi Sanjosé té feina. És bo que eviti revengismes i renovi estancaments. De moment té un pacte estable. Tot i així, ha de cultivar complicitats amb sociates. Si no fa això, per manar el conservadorisme solament necessita tres regidors més. L’avís va per tothom, no solament per al nou alcalde.