(Raspall i pinta/42)
El 15 de Novembre se celebra el Dia Internacional de la UNESCO. Una jornada escolar dedicada a la pau, el medi ambient i l’educació. Joan Lorenzo, l’incansable promotor local em convida que presenti un acte sorprenent. Unes quantes escoles del país, pelegrinen fins Sant Feliu de Llobregat. Volen recitar poemes de Joana Raspall a la plaça de la vila. Els vailets tenen l’esperança que la poetessa hi vingui. Són les escoles del Masnou, la Marinada, la Virolai, de gràcia, la Sant Josep Teresianes, de Barcelona i l’aula de Teatre del poble. L’encant i la innocència dels vailets contra la raó de les faves comptades. Encara fou més sorprenent la vitalitat de la poetessa. A pesar de xacres i dificultats, no desaprofita l’ocasió de ser entre fidels. La seva vida són els seus versos entre les venes dels vailets. És emocionant com si posen amb totes les seves forces. Hauríeu de sentir-los com s’hi lluïen. Com la poetessa prenia la meva mà i apretava quan sentia el vigor d’aquells infants. Pocs poetes tenen el cicló d’una lectura tan càndida. La poesia al servei de la creació d’un discurs. Tant se val, la mainada és l’esperança, no pas els avis, com va sospitar Martí Pol. L’acte fou entranyable i meravellós. L’any s’acaba i el centenari clou el seu periple. Dijous, 21, a Mas Lluhí,tenim una nova presentació d’un llibre seu. Diumenge, 24, teatre de família, amb Animalades, de Marta Ribatallada, i recital poètic , a càrrec de Fina rius i el TEI del Casino, tot al Centre parroquial. Divendres, 29, la traca final a la Sala Ibèria, comiat inclòs del centenari. Amb tot, perquè em toca especialment a mi, el 3 de Desembre, dimarts al vespre, els cecs també fem un homenatge a la poetessa en el Dia Internacional de la Discapacitat. L’ACIC, l’associació catalana per a la integració del cec edita un text en braille integrat, anomenat El retrat de l’avi. Per descomptat, aquesta primícia, la setmana vinent serà més extensa. La gent del ram de l’ensenyament i la cultura n’està fins el capdamunt del centenari. No m’ho va semblar gaire, bo i veient els mestres d’aquesta canalla a la plaça de la vila. Particularment, em meravella la merescuda fama de la poetessa. Tot el que es faci per ella, mai no li arribarem a la sola de la seva sabata.