Foto: Web martaperezsierra.com
És el tercer Contrapunt poètic en què assisteixo. Sens dubte, el millor. Tots es fan al 41 de la Carretera del poble. En un soterrani molt confortable. Antigament, era un celler o una cosa semblant. Convido els aficionats que no se’ls perdin. Fins ara tots m’han semblat elaborats i molt ben intencionats. Marta Sierra i Lourdes Borrell disposen de mitjans que fan molt eficaç la poesia. La música, els titelles, el suport sonor, una bateria o un esplèndid piano. Elles no negligeixen pas aquestes avantatges. Ni biblioteca, ni Ateneu, ni Auditori no han estat capaços de fer propostes semblants. Deixo de banda, els Pagesos o Cinema Ibèria, escenaris molt poc aprofitats. Pel meu gust, el millor és CinemaBaix, pels oients, potser el millor indret. A les sales de dalt, ho sento de meravella amb micròfons de poca potència. Tota la meva autoritat és que sóc un sordocec. Paradoxa? Absurd? No, simplement l’experiència d’aquests últims anys. És tràgic com insisteixen al Departament de Cultura amb la Sala dels Àustries del casalot Falguera. Per això, Aula de Música és un escenari novedós. A més a més, en tot moment proposen entrescar-nos. Projecte Àgata és un llibre amb 150 poemes cedits. Vull dir poetes que hi participen. Entre ells, la nostra Joana Raspall. M’hauria agradat molt participar-hi. Tot per a recaptar fons per a les entitats pro autistes. Sobretot el drama de la visibilitat. Certament, el tema em toca lateralment com a sordocec. Per exemple, els sords cecs que no atenen, acaben psicotitzats en el Clínic corresponent. Vull dir que també acaben autistes. Sobretot si no obtenen formació i suport. La incomunicació i la falta de contacte, vet aquí el seu via crucis. No són casos aïllats, ja tenen una rutina massa inquietant. Seriosament, són molt punyents, oi més quan les institucions en passen. Tot i així, m’encanta que la poesia prengui cartes en l’assumpte. Potser, el millor poema el de la veterana Rosa Fabregat. És un deliciós poema dedicat a un autista de la Segarra. Versos elaborats, contundents, una gran sensibilitat. Després, la creativitat dels infants fent costat als poemes. Vull dir alumnes d’Aula de Música. És admirable la proposta cultural d’aquesta entitat. M’encanta que no faci prejudicis amb la subtilesa dels versus. Per exemple, Tristany, esplèndid amb la bateria. Encara més sorprenents, Aïna i Adrià, ferms al piano. Molts poetes, moltes rialles, bon rotllo solidari. Pel meu gust, més poemes, menys xerrameca. No és pas una crítica, sinó fam d’actes exigents. Sorprèn com des d’una inquietud privada, ha nascut una proposta que ho aprofita tot. L’estol de poetes que hi passen, comença a ser remarcable. El mes vinent és l’últim d’aquesta temporada. Sembla que el dediquen al llenguatge de signes. Com a mínim, hi ha sorpreses, un atac frontal contra la rutina. Indiscutiblement, no us ho perdeu, La poesia és d’enhorabona a la nostra ciutat.