Secció “Galetes Impreses“
Poemes:
Un trombó | Taques | Rellogada | Porxalada
Els records es pengen molt dels personatges. Oi més si aquestes persones són familiars. Graham Greene va dir que una casa sense persones, no explica res. Els quatre poemes de juliol parlen del meu padrí, d’Úrsula i, naturalment, la meva àvia materna. Capsa de galetes té aquesta inquietud. És un repàs sobre les entranyes de la memòria. Com els escenaris perduts de la vida quotidiana, engreixen biografies. Certament, els escenaris es perden, però, els personatges guanyen. La meva existència sense ells, seria una altra humanitat. Carlos Barral insistia en la mentida dels nostres itineraris sobre el passat. En canvi, jo no penso exactament com ell. El passat és un imaginari en què l’absència no és un buit. Mentre un rastreja el paisatge, els seus personatges encara s’hi mouen. Un trombó, taques, rellogada i Portalada són els poemes de final de primavera. El poeta, quan recorre un altre cop aquests indrets, intenta perseverar-hi. No busca nostàlgies, intenta fer teràpia. El passat, agradi o no, sempre és esca d’un conflicte. Per sort, vet aquí, la naturalesa dels nostres sentiments. Una mirada sobre el sentiment de pèrdua, obliga, fa créixer les nostres bondats.
Vet aquí, la feina d’aquests poemes.