Naturalment, no tothom ho sap fer. Manel Plana en té la mà trencada. Ara va pels casalots del seus amics per tal de poder fotografiar coses seves. Carbons, dibuixos o aquarel·les. Important que el seu bloc reculli tota la feina que penja per parets de la ciutat. Un cens d’instantànies no fa nosa per la xarxa. Meravella la dinàmica de la seva feina. Tan important és un apunt des d’un balcó inesperat, com guaitar penjat una aquarel·la seva en un menjador dels nostres carrers més recòndits.
Dimarts vinent, 17 de febrer, a les set del vespre, fa una panoràmica de la seva feina estrictament santfeliuenca. Qui vingui a veure-la per compartir-hi sensacions, fa una bona inversió. Manel Plana és molt popular quan narra. Sap toponímies, mals noms i llogarrets del poble. Per a l’efemèride, ha publicat una postal, tota una declaració d’intencions. Moltes cases del poble, tenen retalls del seu pinzell enyoradís i alhora cantellut. El joc d’ombres que fa la seva mirada, transporta. La seva humanitat fa que respirem pels seus quadros. Pels menjadors i corredors de les cases del poble, hi ha molta obra del nostre pintor. La biblioteca Roig ens dóna l’opció de fer una mirada única. Sobretot amb la passió del pintor a la vora de la seva obra. Carbons dels anys setanta, aquarel·les dels vuitanta o apunts dels noranta. Tant se val, el diàleg de la feina amb la paraula del pintor, rares vegades l’obtindrem com a sortilegi. Manel Plana fa que les mirades, pel nostre poble, mai no es cansin. L’enyorança és un sentiment inexplicable de tristesa per paisatges perduts. Ell aconsegueix la maniobra contrària. Fixa l’enyorança en ombres i clarobscurs que centellegen. Els seus paisatges saben poblar-nos d’un passat amable. La seva pintura ens civilitza sense merèixer-nos-ho. Ens dóna una grandíssima categoria com a poble. El seu peculiar expressionisme, d’una escola altíssima en exigència, l’han fet un artista excepcional. Joana Raspall se n’alegrava molt quan el veia. Sovint insistia perquè no escrivia les seves contalles. L’amenitat del pintor quan explica les seves aventures, ja és llegendària. Així gaudeixo la seva passió pel traç que ens retrata. Certament, no ho puc veure,no importa, ho explica com els àngels. Qui vulgui disfrutar-lo, que no s’ho perdi.