Quan els records ofeguen els projectes, compareix la vellesa. (Sílvia Alcántara)
Espanyen portes i omplen els diaris
de mentides amb goma dos dins l’olla.
De fet, a plaça tots flairem la toia,
en canvi, els altres van en dromedaris.
Com si no passés res, tothom acolla
autocensures, pèndols de desvaris
on manen que siguem sempre gregaris,
el nostre somni és un tresor en colla.
Feu catifes de flors i afanys ben savis.
udolen llops amb verinoses goles,
l’ansietat empaita els nostres llavis.
Lluita amb poemes, clàxons i cassoles,
busca complicitats, pensa en els avis,
lesnostres llibertats no viuen soles.
