El passat ja no il·lumina el provenir. L’esperit humà camina entre tenebres. (Alexis de Tocqueville)
De Gom a gom, l’afany sembla una mata
tot just escolto un solo de trombó.
Certament, callen ocells i un tambor
als castanyers, somric enyor de plata.
Pentino una estelada amb molt candor
només és un llençol, potser una escata.
La meva llibertat, pobra safata,
busca insurgent arreu, el seu rosegó.
Plou sota els porxos quan la gent bescanta
el 155. Penjo una eufòria
ben colossal, de carretera i manta.
Sap greu, ser lliure no és una victòria,
al vent, canto la nostra trajectòria.
D’improvís, el trombó ja no s’espanta.
