Blog Detail

  • Home
  • Parisenc a Sant Josep
Parisenc a Sant Josep

Parisenc a Sant Josep

En una ciutat, l’important no és orientar-se sinó perdre-s’hi. Per això, la gent coneix Aquest carrer en hores de mercadillo. Doncs, sincerament, us ho perdeu. Aquí, els vespres són deliciosos. Walter Benjamin ens instrueix amb aquesta exhortació. Per tant,ací encara rosego dues coses meravelloses. Una parella de garses al capdamunt d’un cedre de Can Falguera. L’altra, la xemeneia, prou altiva, vigilant-nos des de Can Samaranch. Si voleu un carrer oxigenat, trieu bé. Hi trobareu espais que us enjardinen. Hi ha altres racons de la ciutat que no ho fan tant. De sobte, en les seves ombres, pesqueu Hemingway, Baroja o Carner Ribalta si us hi afanyeu. Ací, els passatges, les placetes, les moreres i els pebrers us sorprenen totora. Des de la Riera de la Font fins Rupert Lladó, el passeig és exclusivament europeu. U spot semblar estrany, però, és exactament la nostra acció de perdre-s’hi. Quan la’mic em llegeix el poema que acarona les mans del mural fabril, m’atrapa una Raspall prou naïf. És a dir, sempre tan santfeliuenca com universal. Ara em be a la memoria, un dels seus haikús més íntims, més grafiti. Sense poemes  / els sentiments serien  / més tenebrosos. Per això, les mans de les teixidores que presideixen les pintures, busquen els nostres somnis. Ací, tot rutlla ordenat i festiu,urbanitza sense esclafar-nos. Potser sobren les vergonyes elèctriques. Ja m’enteneu, cables i punyetes que expliquen qui mana. Les terrasses, els bancs, la primavera com declina en els seus parterres. Ras i curt, una excel·lent ocasió per a vessar-hi bons propósits.