Blog Detail

Sovint El pintor recorda amb tendresa els primers cops que anava amb la mare. Ara cal les tofes dels pins del passeig central perquè el record sigui com abans. No ho dubteu gens ni mica, el Parc Nadal sempre identifica la ciutat. Artistes i literats, prou que ho sabien. Francesc Pujols, Joan Perucho, Àlex Susanna o JordiBenavente, bé que ho recorden des del tren.  Una estació vora un parc és un privilegi que només captiva esperits lliures. Ventura i Gassol i Miquel Llor van passejar-hi en èpoques senyalades. Pedrolo i Espinàs també el coneixien. Aqí, hem vist els peixos taronja, les granotes, els espiadimonis. El parc, abans de la sinistra remodelació,sempre fou un refugi. Exactament, com han de ser els jardins. En l’actualitat, l’artista hi aplega la seva feina més tenaç. Els seus pinzells substitueixen la pinassa del nostre enyor. En aquests racons, hi descobrim les ingenuïtats que encara empaiten. Alerta, els menuts encara hi troben pinyes. La pluja d’antany, els tolls, el fang,  la brutícia de poble ens envesca. Ara tot això, és en un llibre meravellós. Més de mig segle pintant-lo perquè hi hagi més memòria santfeliuenca. Durant  tot el Nadal, la Biblioteca ha penjat dibuixos i aquarel·les  seves que ens perfilen. No us el perdeu, tindrem converses i sospirs, però, tresors com aquest, mai.