Blog Detail

Flipo amb aquest mitjà de comunicació públic. Oi més quan parlem d’una entitat d’abast exclusivament municipal. No escolto gaire la del meu poble. No pas per principis, sinó perquè no m’engresca. Com a santfeliuenc, deploro aquesta ingratitud. Però, en canvi, als vespres, sintonitzo la de Molins. Les tertúlies que fan són un exemple d’actualitat de país que m’al·lucinen. No pas la notícia espantosa o l’efemèride de torn. Saben combatre la incertesa del moment amb un discurs de territori. Inusual pel rodal que gastem. Insistim una mica més. Tinc un cosí que és director d’un centre públic d’ensenyament molinenc. El cap de setmana passat, va assistir als Premis Ciutat de Molins d’Educació. Ell en forma part d’un jurat que avalua cívicament la feina dels mestres. Cap entitat local sobreviu sense el cultiu d’elits pròpies.  Les elits són necessàries per a fer comunitat. El tema recorda els inútils esforços que fa el nostre poble per obtenir més participació popular. Naturalment, els organitza Ràdio Molins de Rei amb una solvència admirable. De vegades, també escolto Pop  català, que ofereix de mitjanit Ràdio Cornellà. En canvi, la pobresa de continguts nocturns de Ràdio Sant Feliu explica com és el nostre poble. No és un tema de pressupostos, ni tampoc de ganes del personal. El tema va per la imaginació i el compromís, una cosa molt escassa al meu rodal. La salut dels mitjans públics de comunicació expliquen comunitats obertes. Repeteixo, la Ràdio de Molins és la més plural de la comarca, la que s’acosta més a les inquietuds de la població. Pels vespres, m’interessa que algú combati incerteses, informi amb plantejaments equànimes. Ràdio Cornellà, tan anodina com la de Sant Feliu, fa una hora de música del país. Però, procuren que els independentistes no hi surtin. Tot és lleuger, d’una qualitat sovint dubtosa. Llavors, busco per la freqüència modulada altres canals que engresquin, que assosseguin. Música? Programes esportius? La desmoralització i la incertesa es combat amb l’intercanvi i el processament de la informació. Els noticiaris esquiven tant com poden valoracions polítiques. En aquest sentit, Ràdio Molins té un model envejable. El compromís de la seva comunitat, almenys combat silencis i informacions interessades. Els millors debats els escolto vora la mitjanit  en aquesta emissora. No conec cap dels seus personatges. Però, són persones corrents i amb el gust de la conversa als llavis. El nivell que atresora aquesta gent és magnífic. Fins i tot m’agrada més que la dels professionals mediàtics. Ja ho sabem, no existeixen periodistes independents. En canvi, si que hi ha tertulians locals que ho fan de franc. Vet aquí l’espasa de Damocles de la participació popular. Al capdavall, la informació no és neutra ni transparent. Les idees sempre mediatitzen com veiem la realitat. Ràdio Molins vetlla per la pluralitat. Senzillament és insòlit. Necessitem entitats que tinguin mirades més enllà dels partits. Vénen temps foscos a pesar d’esperances sobiranistes. El període econòmic és la precarització absoluta del pencaire. Quant als drets polítics, la batalla de la consulta dinamita acords. Mentrestant, la radicalització és servida. Gamonal, Burgos, és una de les moltes cròniques que haurem de sentir. Les europees, la consulta i les municipals no canvien la profunda precarietat de la gent. Ara bé, qui es pensi que les pròximes generals dipositen esperances, s’equivoca. En unes altres paraules, un any i mig, a tot estirar, dos hiverns més, són una eternitat, ara que la pobresa afancona.  Ràdio Molins de Rei és un bon instrument per a saber on som. Les seves tertúlies són un mirall on dipositem civisme. Escoltant-la, no tot és mediocritat en la xarxa d’informació pública. Potser la gent de Molins em creu que sóc un beneit, però, ja m’agradaria que Ràdio Sant Feliu, els copiés. La clau és quin paper juga la informació en l’actualitat. Com a ciutadà, no ho dubteu pas, Ràdio Molins de Rei, suggereix camins.