Blog Detail

Sens dubte, és un altre carreró mal endreçat i deliciós. D’una banda, llepa un maluc de la catedral. Pel meu gust, el temple hauria d’obrir per tot arreu. De l’altra banda,  té el reixat de ca l’avi de la Joana Raspall. Un casalot superb, de vell pagès benestant. En l’actualitat, seu d’un partit polític. Recordo amb gratitud haver-hi  vist quadros de Guinovart. Naturalment, són inquietuds antigues. Com una rondinada de Prudenci Bertrana. La resta de la via és una corba de faula. De vegades, bastant perillosa per la velocitat dels vehicles. Per sort, en l’actualitat les plataformes l’han feta més amable. Fins que salta la carretera. En un costat, una sabateria, en l’altre, una taverna. Ahores d’ara les botigues li donen vida. Les voreres fan intimitat. Vull dir que són estretes i altes. Fins  i tot fan encaminament quan vull trencar pel carrer de l’Ateneu. Per casualitat, us menen cap a la botiga de menjars servits més coneguda de la ciutat. També és el carrer del veterinari. Aquí, hi vénen els cecs amb pigall. Quan l’estiu ens atrapa amb arreglos i obretes, la ciutat s’espolsa gats, elefants i sordcecs. Per què us haig d’enganyar? Tremolo amb la polseguera del soterrament RENFE. La vida és canvi per a tothom. Però, per als disques, és un món més modern i alhora més inhòspit. Llavors, Quan els pardals callen, les campanes batallen.