Autor: Agustí Vilar

Roses i dimonis

Nou pelegrinatge fira de roses. Mireu-les amb les mans, programa per a disques senso. Vull dir que, a quarts de deu de l’últim dia, tanquen recinte per a usdefruit d’invidents. Fa anys que el poble acull aquesta tradició. No...

Read More

Queixes de pinassa

Abans fou la pinassa, ara són les queixes de les tórtores. Així s’explica una ciutat que no es cultiva. Amb tot és una metàfora incòmoda, una divagació d’un poeta solitari. Per descomptat, una ciutat la fem nostra perquè sempre...

Read More

Capafonts

A un quart de vuit sortim de cal Llorenç. Matí d’ensaïmada, no sembla que el sol vulgui fer un ou ferrat. Marga Ollé ens espera a la Selva del Camp. Anem a fer un tomb per les muntanyes de...

Read More

L’arbre més gran

Segurament deu ser l’arbre més gran del poble i ningú no ho sap. És un castanyer d’índies, gairebé  arraconat a l’hort de Can Monmany. Quan baixeu de Plaça Catalunya, us el trobeu si badeu paret mitgera endins. Ara és...

Read More