Passo un divendres negre. Des que surto fins que acabo, no n’encerto cap. Per sort, és un Matí lluminós, rioler com una pera. Frego la paret de la Miró, alçada Batllori. De cop ensopego amb una escala arrambada a...
Sense les àvies, poques flors hauria conegut. Van ser pobres, però totes van tenir eixida o ortet. Plantaven cactus, petúnies i roses. Les casetes del vell Molins eren el seu ideal. Per això, el progrés és una camama. La...
Els guetos són fronteres que ignorem. Els sordcecs ho pesquem amb ahücs. Naturalment, les democràcies els consoliden. Avis amb avis, negres amb negres i cargols amb sargantanes. Així estimem mons que no volem. Les buguenvíl·lies i les xicrandes el...
Sardina Bufona alerta sobre aquesta incongruència urbana. Tot just baixem pel torrent Monturiol ens hi pengem. Definitivament, les vellúries són coses tan inesperades com curioses. De cop i volta, un roure australià enlluerna ben vigorós un cel de rajola...