A Ignasi Vilar Martí
Tot just les garses volen Dalt del pont,
els xiquets surten dels Frares del poble.
Al Baixador de les Barreres, rai,
els trens xiulen tothora Amunt i avall.
El veïnatge cultiva pinassa
mentre les nostres mirades fan roses.
Tothom busca carícies de roses
quan els petons s’afanyen dins el pont.
Ja no somio estores de pinassa,
ni tampoc canten els pardals del poble.
Pel carreró de les Bruixes avall,
sento les veus de lluny, malament rai.
Els ascensors, quan pesen figues, rai,
enfilo escales de bracet amb roses.
A la paret, dos carrers més avall,
el paseig fa conversa vora el pont.
Ja no sentirem més els trens pel poble,
com tampoc les catifes de pinassa.
