Tot just surto de casa, una llunyana olor de salobre m’encercla. En efecte, sembla que la borrasca Glòria s’acosta. En un tres i no res, Manel i jo arribem a la dele. A plaça Espanya, el vent comença a...
La dignitat de l’home, sempre concedida, mai posseïda. (Hermann Broch) Som un poble petit ple de silenci, tornem sempre al mateix punt de partida. Costa molt fer plegats una bastida, no ens cultiven com som, vostè dispensi.
Si vols dormir tranquil pensa en les boies. (Joan Vinyoli) Ho sento, mai no faig cap propaganda quan em deixo les claus o les pastilles. Pitjor, el mòbil, potser la bufanda, no falla, un despistat ple de burilles.
Les paraules, aquí, costen deu anys de presó,en canvi, allà, munten la murga. Sento amb horror com els mals averanys us fan feliços fent la nostra purga.