Ho fem des de Molins de Rei fins Martorell. Vaig amb Llorenç Saladrigas. La nota poètica s’esdevé quan aparca sota un fals pebrer. Són arbres d’una ombra lleugera i volàtil. Matí assoleiat amb boirines. El vent baixa espasmòdic riu...
Roses amunt des de l’estació, encara té un encant de foravila. La vorera banda Molins de Rei, l’ocupa el Passatge Fargas, el parvulari abandonat i Pins d’Or, el centre d’atenció de malalties mentals. Tota la vorera acull una filera...
Dinar de germanor al passatge Fargas. Tradicional, una setmana després de la Fira de Roses. Cada cop que ho fem, sensació d’anacronisme bambi, un cromo deliciós. Ho vam fer a l’eixida de Can Xarau. Sota l’enorme emparrat d’un arbre,...
Si no es reconstrueix, és impossible el domini del gust. Aquestes són les conclusions que prenem Ricard Cordoncillo i jo, tot just sortim de la Pedrera. Gust, tacte i olfacte ens dominen, no deixen mai de créixer ningú. Els...