Hi ha un moment en què hi entren les cireretes de bosc. El meu referent és el pintor Manel Plana. Però, al pla de les Carboneres, fem pinya amb Josep Maria i Teresa. Llavors, comença una altra excursió. Vull...
No hi ha tracte sense un fil de rotllo, ni curiositats amb cafetó, abans de començar uns bells camins. La nostra vida creix amb les paraules, de tant en tant, fem somriures d’ofrena i a l’abast d’una flor, mel...
En efecte, em quedo amb Josep Sebastià Pons. Sempre dic que la poesia no explica prou i ho arreplega tot. En havent dinat, els micros despullen sordeses implacables. Però, quan li demano a Àngel Mas que em passi els...
Trenco un matí amb mirades de pedra, mentre busquem senderes lluny del gall, just quan la joia fa el nostre camí. Trobo escorça i sauló, fulles d’arbre, recers de violetes, plecs de cel fent rotllanes de núvols sense temps.