Mira, Ricard, la xarxa conta què som. D’ençà que faig sapps de micro amb amics cegos, m’esborrono. M’horroritza la meva veu de sord cec tan pantanosa. De veritat, sembla blauet de safareig. D’acord, escriptor, fins i tot poeta. Però,...
No hi ha tracte sense un fil de rotllo, ni curiositats amb cafetó, abans de començar uns bells camins. La nostra vida creix amb les paraules, de tant en tant, fem somriures d’ofrena i a l’abast d’una flor, mel...
En efecte, em quedo amb Josep Sebastià Pons. Sempre dic que la poesia no explica prou i ho arreplega tot. En havent dinat, els micros despullen sordeses implacables. Però, quan li demano a Àngel Mas que em passi els...
Tot just el bus ens deixa als vells camins d’Avinyó, sé que tinc un gran matí, on macedònies d’amics fan gresca, enmig de crits i rialles al vent. De cop, uns quants sentim com bela un xai, com prega...