M’agraden les escales amb graons que facin gotes de dolça promesa, així busquem amunt, vora la pedra, les suaus carícies de les branquetes. Pel pas dels vells francesos, fem claror de belles vistes que enamoren flors.
A trenc d’alba tothom defensa urnes, tots ensumem què costa viure en pau. Inaudit com les iaies tasten porres, i les tietes baden amb la gent. Al capdavall, no flamegen banderes quan filferros volem pessics de món.
Quan Enric llegeix els plafons penjats de la caserna, barrino. Parla de carrabiners, guàrdia civil i paludisme. El fet essencial són els carrabiners. Molt del vuit-cents català. Vull dir una societat creixent i, en conseqüència, amb aspiracions democràtiques. Algú...
Tot l’assumpte és la falta de llibertats col·lectives del poble. La resta són falòrnies. La sobirania española només admet una regalía anomenada autonomia, la fragilitat de la qual se la pot carregar qualsevol partit. Totes les nostres iniciatives, o...