Abans fou la pinassa, ara són les queixes de les tórtores. Així s’explica una ciutat que no es cultiva. Amb tot és una metàfora incòmoda, una divagació d’un poeta solitari. Per descomptat, una ciutat la fem nostra perquè sempre...
A un quart de vuit sortim de cal Llorenç. Matí d’ensaïmada, no sembla que el sol vulgui fer un ou ferrat. Marga Ollé ens espera a la Selva del Camp. Anem a fer un tomb per les muntanyes de...
Segurament deu ser l’arbre més gran del poble i ningú no ho sap. És un castanyer d’índies, gairebé arraconat a l’hort de Can Monmany. Quan baixeu de Plaça Catalunya, us el trobeu si badeu paret mitgera endins. Ara és...
(Col·laboració literària en les activitats complementàries de l’exposició L’art del menjar, des de la natura morta fins a Ferran Adrià, que se celebra a la Pedrera durant la primavera d’enguany) Per sort, la tradició conforma memòries que mantenim. Quan...