Fa anys que hi viu el meu fill gran en parella. Per això, el freqüento. Tenim molta sort que el carrer no el modernitzen. Espero que l’administració no hi fiqui el nas. Quan ho fa, sempre té propostes funeràries. Grans, adults i infants s’hi belluguen sense parar. Entre el vell carrer Falguera i Sant Josep, l’activitat és frenètica. Indiscutiblement, la densitat és enorme. Per descomptat, és l’aorta del barri Falguera. Com a mínim, cada portal té dues botigues a banda i banda. Per a qualsevol mestressa no li falta res. És un carrer típicament anys vuitanta. Quan el rondo fa rajoles de Queen. Naturalment, la pobresa és severa. Però, la seva gent és ferma i digna. Per exemple, Les botigues de làmpares, han deixat el seu pas a les perruqueries. Tavernes i restaurants esquitxen voreres. Fa temps que el peix el rondem per aquí, també l’oli. Al capdavall, un poble es cus amb botigues petites. Fins i tot una clínica dental hi fa el tifa. És un carrer saborós, us posa de bon humor. Exactament, escampa sempre diumenges de riallades. Fins i tot els dilluns esquitxen somriures de mercadillo. Per sort, La cruïlla de Sant Josep pessiga ambient d’avinguda. No hi ha cap veí, que no recordi com s’arrapen papereres per tot arreu. Sobretot en passos de vianants. Quan les treguin, segur que el món canvia. Només posseïm del passat allò que estimem. Això ho deia un jove Rilke. No falla, quan el tasto,les orenetes s’hi estarrufen.
